Llistat de punts

L’oració es produirà algunes vegades de manera discursiva; d’altres, potser poques, plena de fervor; i, potser moltes, seca, seca, seca... Però el que importa és que tu, amb l’ajuda de Déu, no et descoratgis.

Pensa en el sentinella que fa guàrdia: no sap si el Rei o el Cap d’Estat és al palau; no té constància del que fa i, en la major part dels casos, aquell personatge desconeix qui el custodia.

―No passa res d’això amb el nostre Déu: Ell viu on tu vius; s’ocupa de tu; et coneix i coneix els teus pensaments més íntims...: ¡no abandonis la guàrdia de l’oració!

A vegades deixes que salti el teu mal caràcter, que brolla, més d’un cop, amb una duresa desassenyada. D’altres, no t’ocupes de guarnir el cor i el cap, perquè siguin estatge agradós per a sempre, t’acabes situant prou lluny de Jesús, a qui coneixes poc...

―Així, no tindràs mai vida interior.

El Senyor va sembrar en la teva ànima bona llavor. I es valgué ―per a aquesta sembra de vida eterna― del mitjà poderós de l’oració: perquè tu no pots negar que, moltes vegades, trobant-te davant del Sagrari, cara a cara, el Senyor t’ha fet sentir ―en el fons de l’ànima― que et volia per a Ell, que havies de deixar-ho tot... Si ara ho negues, ets un traïdor miserable; i, si te n’has oblidat, ets un desagraït.

S’ha valgut també ―no ho dubtis, com no ho has dubtat fins ara― dels consells o les insinuacions sobrenaturals del teu Director, que t’ha repetit amb insistència paraules que no has de passar per alt; i es valgué al començament, a més ―sempre per dipositar la bona llavor en la teva ànima―, d’aquell amic noble, sincer, que et va dir veritats fortes, plenes d’amor de Déu.

―Però, amb ingènua sorpresa, has descobert que l’enemic ha sembrat jull en la teva ànima. I que en continua sembrant, mentre tu dorms còmodament i afluixes en la vida interior. ―Aquesta, i no cap altra, és la raó que trobis en la teva ànima plantes enganxifoses, mundanes, que de vegades sembla que ofegaran el gra de blat bo que vas rebre...

―¡Arrenca-les d’una vegada! En tens prou amb la gràcia de Déu. No temis que t’hi deixin un buit, una ferida... El Senyor hi posarà nova llavor seva: amor de Déu, caritat fraterna, ànsies d’apostolat... I, passat el temps, no hi romandrà ni el més mínim rastre del jull: si ara, que hi ets a temps, l’extirpes d’arrel; i encara millor, si no dorms i vigiles de nit el teu camp.

Pateixes molt, perquè veus que no estàs a l’altura. Voldries fer més i amb una eficàcia més gran, però sovint actues totalment atabalat, o no t’hi atreveixes.

«Contra spem, in spem!» ―viu d’esperança segura, contra tota esperança. Recolza’t en aquesta roca ferma que et salvarà i t’empenyerà. És una virtut teologal, ¡estupenda!, que t’animarà a avançar, sense por de passar de la ratlla, i t’impedirà d’aturar-te.

―¡No em miris així!: ¡sí!, cultivar l’esperança vol dir enrobustir la voluntat.