Llistat de punts

Hi torno: en la senzillesa de la teva feina ordinària, en els detalls monòtons de cada dia, has de descobrir el secret ―per a tants amagat― de la grandesa i de la novetat: l’Amor.

M’has preguntat què pots oferir al Senyor. ―No m’haig de rumiar la resposta: el mateix de sempre, però més ben acabat, amb un remat d’amor, que et dugui a pensar més en Ell i menys en tu.

Una missió sempre actual i heroica per a un cristià corrent: acomplir de manera santa els quefers més variats, fins i tot els que semblen més indiferents.

Hem de treballar, i treballar molt i bé, sense oblidar que la nostra millor arma és l’oració. Per això, no em canso de repetir que hem de ser ànimes contemplatives enmig del món, que procuren convertir el treball en oració.

M’escrius a la cuina, al costat dels fogons. Comença fred. Al teu costat, la teva germana petita ―l’última que ha descobert la bogeria divina de viure a fons la seva vocació cristiana― pela patates. En aparença ―penses― la seva ocupació és igual que abans. Però, ¡hi ha tanta diferència!

―És veritat: abans «només» pelava patates; ara, se santifica pelant patates.

Afirmes que vas comprenent de mica en mica el que vol dir «ànima sacerdotal»... No t’enfadis si et responc que els fets demostren que ho entens només en teoria. ―Cada jornada et passa el mateix: al vespre, a l’examen, tot són desigs i propòsits; al matí i a la tarda, a la feina, tot són romanços i excuses.

¿Així vius el «sacerdoci sant, per oferir víctimes espirituals, agradables a Déu per Jesucrist»?

En reprendre la teva feina ordinària, se’t va escapar com un crit de protesta: ¡sempre la mateixa cosa!

I jo et vaig dir: ―Sí, sempre la mateixa cosa. Però aquesta feina vulgar ―igual que la que fan els teus companys d’ofici― ha de ser per a tu una contínua oració, amb les mateixes paraules entranyables, però cada dia amb música diferent.

És missió molt nostra transformar la prosa d’aquesta vida en hendecasíŀlabs, en poesia heroica.

Un dia sense mortificació és un dia perdut, perquè no ens hem negat, no hem viscut l’holocaust.