Llistat de punts

, Mestra de donació sense límits. ―¿Te’n recordes?: amb lloança adreçada a Ella, afirma Jesucrist: «¡El qui compleix del meu Pare, aquest ―aquesta― és la meva mare!...»

Demana-li a aquesta Mare bona que en la teva ànima adquireixi força ―força d’amor i d’alliberament― la seva resposta de generositat exemplar: «Ecce ancilla Domini!» ―heus aquí l’esclava del Senyor.

¡Com devia ser la mirada alegre de Jesús!: la mateixa que brillava als ulls de , que no pot contenir la joia ―«Magnificat anima mea Dominum!»― i la seva ànima glorifica el Senyor, des que el duu dins seu i al seu costat.

¡Oh, Mare!: que sigui la nostra, com la teva, l’alegria d’estar amb Ell i de tenir-lo.

¿Vols viure l’audàcia santa, per aconseguir que Déu actuï a través teu? ―Recorre a Maria, i Ella t’acompanyarà pel camí de la humilitat, de manera que, davant dels impossibles per a la ment humana, sàpigues respondre amb un «fiat!» ―¡que es faci!―, que uneixi la terra amb el Cel.

Hi ha ànimes que sembla que s’entesten a inventar-se sofriments, torturant-se amb la imaginació.

Després, quan arriben les penes i contradiccions objectives, no saben estar com la Verge santíssima, al peu de , amb la mirada pendent del seu Fill.

«Quia respexit humilitatem ancillae suae» ―perquè veié la baixesa de la seva esclava...

―¡Cada dia em persuadeixo més que la humilitat autèntica és la base sobrenatural de totes les virtuts!

Parla amb la nostra Mare, perquè Ella ens entreni a caminar per aquesta via.

«Tota pulchra es Maria, et macula originalis non est in te!» ―¡ets tota formosa, Maria, i en tu no hi ha màcula original!, canta la litúrgia exultant. No hi ha en Ella ni la més petita ombra de falsia: ¡cada dia prego a la nostra Mare que sapiguem obrir l’ànima en la direcció espiritual, perquè la llum de la gràcia iŀlumini tota la nostra conducta!

―Maria ens obtindrà la valentia de la sinceritat, perquè ens arrambem més a la Trinitat beatíssima, si així li ho demanem.

Gira els ulls a la Verge Maria i contempla com viu la virtut de la lleialtat. Quan la necessita Elisabet, l’Evangeli diu que hi fa cap «cum festinatione» ―amb pressa alegre. ¡Aprèn-ne!

Com enamora l’escena de l’Anunciació. ―Maria ―¡quantes vegades ho hem meditat!― està recollida en oració..., posa els cinc sentits i totes les potències a parlar amb Déu. En l’oració coneix divina; i amb l’oració la fa vida de la seva vida: ¡no oblidis l’exemple de de Déu!

Benaurada ets perquè has cregut, diu Elisabet a ―La unió amb Déu, la vida sobrenatural, comporta sempre la pràctica atractiva de les virtuts humanes: Maria porta la joia a la llar de la seva cosina, perquè «porta» Crist.

«Sancta Maria, Sedes Sapientiae» ―Santa Maria, Seu de ―Invoca sovint d’aquesta manera la nostra Mare, perquè Ella ompli els seus fills, en l’estudi, en el treball, en la convivència, de que Crist ens ha portat.

Ni a Josep, no comunica Maria el misteri que Déu ha obrat en Ella. ―Perquè ens acostumem a no ser irreflexius, a donar el curs degut a les nostres alegries i a les nostres tristeses: sense buscar que ens exalcin o que ens compadeixin. «Deo omnis gloria!» ―¡tot per a Déu!

Em va fer pensar la frase dura, però certa, d’aquell home de Déu, en contemplar l’altivesa d’aquella criatura: «Es vesteix amb la mateixa pell del diable, la supèrbia.»

I va venir a la meva ànima, per contrast, el desig sincer de revestir-me amb la virtut que predicà Jesucrist, «quia mitis sum et humilis corde» ―soc benigne i humil de cor―; i que ha atret la mirada de la Trinitat beatíssima damunt i Mare nostra: la humilitat, el fet de saber-nos i sentir-nos no res.