Llistat de punts

, Mestra de donació sense límits. ―¿Te’n recordes?: amb lloança adreçada a Ella, afirma Jesucrist: «¡El qui compleix del meu Pare, aquest ―aquesta― és la meva mare!...»

Demana-li a aquesta Mare bona que en la teva ànima adquireixi força ―força d’amor i d’alliberament― la seva resposta de generositat exemplar: «Ecce ancilla Domini!» ―heus aquí l’esclava del Senyor.

¡Com devia ser la mirada alegre de Jesús!: la mateixa que brillava als ulls de , que no pot contenir la joia ―«Magnificat anima mea Dominum!»― i la seva ànima glorifica el Senyor, des que el duu dins seu i al seu costat.

¡Oh, Mare!: que sigui la nostra, com la teva, l’alegria d’estar amb Ell i de tenir-lo.

¿Vols viure l’audàcia santa, per aconseguir que Déu actuï a través teu? ―Recorre a Maria, i Ella t’acompanyarà pel camí de la humilitat, de manera que, davant dels impossibles per a la ment humana, sàpigues respondre amb un «fiat!» ―¡que es faci!―, que uneixi la terra amb el Cel.

«Quia respexit humilitatem ancillae suae» ―perquè veié la baixesa de la seva esclava...

―¡Cada dia em persuadeixo més que la humilitat autèntica és la base sobrenatural de totes les virtuts!

Parla amb la nostra Mare, perquè Ella ens entreni a caminar per aquesta via.

S’ha promulgat un edicte de Cèsar August, que mana que s’empadronin tots els habitants d’Israel. Caminen Maria i Josep cap a Betlem... ―¿No has pensat que el Senyor es va servir de l’acatament puntual a una llei, per donar compliment a la seva profecia?

Estima i respecta les normes d’una convivència honrada, i no dubtis que la teva submissió lleial al deure serà, també, vehicle perquè altres descobreixin l’honradesa cristiana, fruit de l’amor diví, i trobin Déu.

Gira els ulls a la Verge Maria i contempla com viu la virtut de la lleialtat. Quan la necessita Elisabet, l’Evangeli diu que hi fa cap «cum festinatione» ―amb pressa alegre. ¡Aprèn-ne!

Com enamora l’escena de l’Anunciació. ―Maria ―¡quantes vegades ho hem meditat!― està recollida en oració..., posa els cinc sentits i totes les potències a parlar amb Déu. En l’oració coneix divina; i amb l’oració la fa vida de la seva vida: ¡no oblidis l’exemple de de Déu!

Benaurada ets perquè has cregut, diu Elisabet a ―La unió amb Déu, la vida sobrenatural, comporta sempre la pràctica atractiva de les virtuts humanes: Maria porta la joia a la llar de la seva cosina, perquè «porta» Crist.

Ni a Josep, no comunica Maria el misteri que Déu ha obrat en Ella. ―Perquè ens acostumem a no ser irreflexius, a donar el curs degut a les nostres alegries i a les nostres tristeses: sense buscar que ens exalcin o que ens compadeixin. «Deo omnis gloria!» ―¡tot per a Déu!

Em va fer pensar la frase dura, però certa, d’aquell home de Déu, en contemplar l’altivesa d’aquella criatura: «Es vesteix amb la mateixa pell del diable, la supèrbia.»

I va venir a la meva ànima, per contrast, el desig sincer de revestir-me amb la virtut que predicà Jesucrist, «quia mitis sum et humilis corde» ―soc benigne i humil de cor―; i que ha atret la mirada de la Trinitat beatíssima damunt i Mare nostra: la humilitat, el fet de saber-nos i sentir-nos no res.

Tres dies, amb les nits, busca Maria el Fill que s’ha perdut. Tant de bo puguem dir tu i jo que la nostra voluntat de trobar Jesús no coneix tampoc descans.

Mentre descansa la sagrada Família, s’apareix l’Àngel a Josep, perquè fugin a Egipte. Maria i Josep agafen el Nen i emprenen el camí sense demora. No es rebeŀlen, no s’excusen, no s’esperen que acabi la nit...: digues a la nostra Mare santa Maria i al nostre Pare i Senyor sant Josep que volem estimar amb prestesa tota la penitència passiva.