Llistat de punts

Que no et preocupin aquelles contradiccions, aquella xerrameca: certament treballem en una tasca divina, però som homes... I és lògic que, mentre caminem, aixequem la pols del camí.

Això que et molesta, que et fereix..., aprofita-ho per a la teva purificació i, si cal, per a rectificar.

Murmurar, diuen, és molt humà. ―Jo he replicat: nosaltres hem de viure a la manera divina.

La paraula malvada o lleugera d’un sol home pot formar una opinió, i fins i tot posar de moda que es parli malament d’algú... Després, aquesta murmuració puja de sota, arriba amunt, i potser es condensa en negres núvols.

―Però, quan l’empaitat és una ànima de Déu, els núvols es desfan en pluja fecunda, passi el que passi; i el Senyor s’encarrega d’enaltir, en allò en què pretenien humiliar-lo o difamar-lo.

Determinats comentaris només poden ferir els qui se senten afectats. Per això, quan es camina ―amb el cap i el cor― rere el Senyor, les crítiques es reben com a purificació, i serveixen d’esperó per avivar el pas.