Llistat de punts

M’agrada aquest lema: «Cada caminant segueixi el seu camí», el que Déu li ha marcat, amb fidelitat, amb amor, encara que costi.

¿Que la càrrega és pesada? ―¡No, i mil vegades no! Aquestes obligacions, que vas acceptar lliurement, són ales que t’enlairen sobre el llot vil de les passions.

¿És que els ocells senten el pes de les ales? Talla-les, posa-les al platet d’una balança: ¡pesen! Amb tot, ¿pot volar l’au si les hi arrenquen? Necessita aquestes ales així; i no n’adverteix la pesantor perquè l’eleven sobre el nivell de les altres criatures.

¡També les teves «ales» pesen! Però, si et manquessin, cauries en els més bruts fangars.

Has vist molt clara la teva vocació ―estimar Déu―, però només amb el cap. M’assegures que has ficat el cor en el camí..., però de vegades et distreus, i fins i tot intentes girar la mirada enrere: és senyal que no l’hi has ficat del tot. ―¡Afina!

Ets extraordinàriament feliç. A vegades, quan t’adones que un fill de Déu l’abandona, sents ―enmig de la teva pau i del teu goig íntims― un dolor d’afecte, una amargor, que ni torba ni inquieta.

―Bé, però... ¡posem-hi tots els mitjans humans i sobrenaturals perquè reaccioni..., i confiem amb certesa en Jesucrist! Així, les aigües tornen sempre a mare.

Per a tu, encara jove i que tot just acabes d’emprendre el camí, aquest consell: com que Déu s’ho mereix tot, procura destacar professionalment, perquè puguis després propagar les teves idees amb més eficàcia.

En el revers d’una vocació «perduda» o d’una resposta negativa a les crides constants de la gràcia, s’hi ha de veure la voluntat permissiva de Déu. ―Certament: però, si som sincers, prou ens consta que no constitueix ni eximent ni atenuant, perquè advertim, en l’anvers, el personal incompliment de divina, que ens ha buscat per a Ell, i no ha trobat correspondència.