Llistat de punts

Agraeix al Senyor la contínua delicadesa, paternal i maternal, amb què et tracta.

Tu, que sempre havies somiat en grans aventures, t’has compromès en una empresa estupenda..., que et mena a la santedat.

Hi torno: agraeix-ho a Déu, amb una vida d’apostolat.

Aquest camí és molt difícil, t’ha dit. I, en escoltar-ho, has assentit, ufanós, recordant allò que és el senyal cert del camí veritable... Però el teu amic només s’ha fixat en la part aspra de la senda, sense tenir en compte la promesa de Jesús: «El meu jou és suau.»

Recorda-li-ho, perquè ―potser quan ho sàpiga― s’entregarà.

Et parlava de l’horitzó, que s’obre als nostres ulls, i del camí que hem de recórrer. ―¡No hi trobo problemes!, vas declarar, com estranyat de «no trobar-ne»...

―Grava’t bé això al cap: ¡¡és que no n’hi ha d’haver!!

Mai no t’havies sentit més absolutament lliure que ara, que la teva llibertat està teixida d’amor i de despreniment, de seguretat i d’inseguretat: perquè no et refies gens de tu, i del tot de Déu.

¿Has vist com s’embassen les aigües als pantans, per als temps de sequera?... De la mateixa manera, per aconseguir aquesta igualtat de caràcter que necessites en el temps de dificultat, has d’embassar l’alegria, les raons clares i les llums que Déu t’envia.

En extingir-se les flamarades del primer entusiasme, avançar a les fosques es torna penós. ―Però aquest progrés, que costa, és el més ferm. I després, quan menys t’ho esperis, cessarà la foscor i tornaran l’entusiasme i el foc. ¡Persevera!