Llistat de punts

Recupera el temps que has perdut descansant damunt els llorers de la complaença en tu mateix, tot creient-te una persona bona, com si n’hi hagués prou d’anar fent, sense robar ni matar.

Apressa el pas en la pietat i en el treball: ¡et falta encara tant camí per fer!; conviu de bon grat amb tothom, també amb els qui et molesten; i esforça’t per estimar ―¡per servir!― els qui abans menyspreaves.

¡Quina compassió que t’inspiren!... Voldries dir-los a crits que perden el temps... ¿Per què són tan cecs, i no perceben allò que tu ―miserable― has vist? ¿Per què no han de preferir el millor?

―Prega, mortifica’t, i després ―¡en tens obligació!― desperta’ls d’un en un, i explica’ls ―també d’un en un― que, igual que tu, poden trobar un camí diví, sense abandonar el lloc que ocupen en la societat.

Es viu de manera tan precipitada, que la caritat cristiana ha passat a constituir un fenomen estrany, en aquest món nostre; tot i que ―si més no de nom― s’hi predica Crist...

―T’ho concedeixo. Però, ¿què fas tu que, com a catòlic, has d’identificar-te amb Ell i seguir les seves petjades?: perquè ens ha indicat que hem d’anar a ensenyar la seva doctrina a tots els pobles, ¡a tots!, i en tots els temps.