Llistat de punts

«¡És molt difícil!», exclames descoratjat. Escolta, si lluites, amb la gràcia de Déu n’hi ha prou: prescindiràs dels interessos personals, serviràs els altres per Déu, i ajudaràs l’Església en el camp on es lliura avui la batalla: al carrer, a la fàbrica, al taller, a la universitat, a l’oficina, al teu ambient, enmig dels teus.

Per arribar al convenciment que és ridícul tenir la moda com a principi de conducta, n’hi ha prou amb mirar alguns retrats antics.

Mentre parlàvem, afirmava que s’estimava més no sortir mai del barracot on vivia, perquè li agradava més comptar les bigues de la «seva» quadra que les estrelles del cel.

―Així són molts, incapaços de prescindir de les seves petites coses, per aixecar els ulls al Cel: ¡ja és hora que adquireixin una visió de més altura!

La teva vocació de cristià et demana estar en Déu i, alhora, ocupar-te de les coses de la terra, fent-les servir objectivament tal com són: per retornar-les a Ell.

Ideològicament ets molt catòlic. L’ambient de t’agrada... ¡Llàstima que no sigui a les dotze, i les classes a la tarda, per estudiar després de sopar, assaborint una o dues copes de conyac! ―Aquest «catolicisme» teu no respon a la veritat, no passa de simple aburgesament.

―¿No t’adones que no es pot pensar així amb els anys que tens? Surt de la teva poltroneria, de la teva egolatria..., i acomoda’t a les necessitats dels altres, a la realitat que t’envolta, i viuràs seriosament el catolicisme.

«Aquest sant ―deia aquell, que havia regalat la imatge posada al culte―... em deu tot el que és.»

No creguis que és una caricatura: també tu et penses ―almenys això sembla pel teu comportament― que compleixes amb Déu, pel fet de portar medalles, o per unes pràctiques de pietat, més o menys rutinàries.

És xocant la freqüència amb què, ¡en nom de la llibertat!, n’hi ha tants que tenen por ―¡i s’hi oposen!― que els catòlics siguin senzillament bons catòlics.