Unitat de vida. Rectitud d’intenció. Filiació divina

Del que acabo d’escriure es dedueix que és necessària, per als fills de Déu que Ell ha cridat a la seva Obra, la unitat de vida. Una unitat de vida que té simultàniament dues facetes: la interior, que ens fa contemplatius, i l’apostòlica, a través del nostre treball professional, que és visible i externa.

Us ho tornaré a dir: la nostra vida és treballar i resar, i al revés, resar i treballar. Perquè arriba el moment en què no se saben distingir aquests dos conceptes, aquestes dues paraules, contemplació i acció, que acaben significant el mateix en la ment i en la consciència.

Mireu el que diu sant Tomàs: quan de dues coses una és la raó de l’altra, l’ocupació de l’ànima en una no impedeix ni disminueix l’ocupació en l’altra... I com que Déu és concebut pels sants com la raó de tot el que fan o coneixen, la seva ocupació en percebre les coses sensibles, o en contemplar o fer qualsevol altra cosa, en res no els impedeix la divina contemplació, ni viceversa.²⁶