Som servents de Déu i fills de Déu. Com a servents seus, podem gaudir en escoltar aquelles paraules dels Actes dels Apòstols: Aquells dies abocaré el meu Esperit sobre els meus servents i les meves serventes, i profetitzaran.³⁰ Com a fills de Déu, podem contemplar amb alegria el que escriu sant Pau als Gàlates: us ho diré d’una altra manera: mentre l’hereu d’una casa és menor d’edat, no es diferencia gens d’un esclau, per bé que és amo de tot. Està sotmès a tutors i administradors fins al temps fixat pel seu pare.

Així també nosaltres: mentre érem menors d’edat respecte a la fe, érem esclaus dels poders que dominen aquest món. Però quan va arribar la plenitud del temps, Déu envià el seu Fill, nascut d’una dona, nascut sota la Llei, perquè rescatés els qui vivíem sota la Llei i rebéssim la condició de fills. I la prova que som fills és que Déu ha enviat als nostres cors l’Esperit del seu Fill, que crida: «Abba, Pare!» Per tant, ja no sou esclaus, sinó fills, i si sou fills, també sou hereus, per obra de Déu.³¹