A l’Evangeli hi ha dues figures que —a l’hora de la covardia general— són valentes: Josep d’Arimatea, que era deixeble de Jesús, tot i que ocult; i un home ric, Nicodem. Enmig d’aquest terror general, d’aquest abandonament en què havia quedat Crist Jesús, només envoltat de dones —de la seva Mare, d’aquelles santes dones— i d’un adolescent —de Joan—, ells, que s’ocultaven mentre el Mestre vivia, tornen a aparèixer, segons ens expliquen els Evangelistes. Josep, per demanar a Pilat que li deixi recollir el Cos. Nicodem, per portar una mixtura de mirra i àloe, cosa de cent lliures: devien ser força diners.

Tanmateix, tot i que tractaven i estimaven Jesús, recordeu aquell passatge de sant Joan al capítol III, del versicle u al deu, quan el Senyor diu a Nicodem: nisi quis renatus fuerit denuo, non potest videre regnum Dei; ningú no pot veure el Regne de Déu si no neix de dalt. Nicodem respon: quomodo potest homo nasci, cum sit senex?; com pot néixer un home que ja és vell? No us repetiré aquí tot el passatge. Nicodem no era un ignorant. Jesús li pregunta: tu es magister in Israël et haec ignoras? Nisi quis renatus fuerit, havia adoctrinat el Mestre, ex aqua et Spiritu Sancto non potest introire in regnum Dei; i tu, que ets mestre d’Israel, no ho comprens?; ningú no pot entrar al Regne de Déu si no neix de l’aigua i de l’Esperit. I en una altra part: sic est omnis qui natus est ex spiritu, així mateix passa amb el qui neix de l’Esperit.