Laïcisme i clericalisme

En aquests temps de laïcisme, ressalten dos tipus de persones: els que ataquen l’Església des de fora i els que l’ataquen des de dins, servint-se de la mateixa Església. Uns —els que l’ataquen des de fora—, són laïcistes, diuen; els que l’ataquen des de dins, no sé com anomenar-los: els anomenarem pietistes. L’esperit de l’Obra és no servir-nos de l’Església, sinó servir l’Església.

I, per a això, no hem d’involucrar l’Església amb les coses terrenals; per ser fills de l’Església, i haver rebut la crida específica de Déu, portem a Déu totes les coses de la terra, però no anomenem catòliques les nostres obres: ja que tothom veu que ho són.

No posem noms de sants a les nostres tasques d’apostolat, perquè no és necessari ni convenient. Si ho fos, ja ho fan d’altres: a nosaltres, que ens deixin servir l’Església Santa amb el nostre propi risc personal, sense comprometre-la. El contrari —servir-se de l’Església, per emparar-s’hi en la vida professional, social, política— em sembla un fals amor a l’Esposa de Jesucrist: i, humanament, una manera d’obrar poc neta, lletja.