M’agradaria també que aquestes persones, amb incapacitat per comprendre’ns, donessin una ullada al seu voltant —no en un país, sinó en tots o en gairebé tots els països que són o han estat cristians—, i es fixessin en tantes empreses privades, comercials, industrials, hoteleres, etc., que porten nom de sant.

Respecto l’experiència contrària, però realment pateixo quan veig que en no poques ocasions l’apel·latiu del sant, o de catòlic o de cristià, pot servir com a pavelló per encobrir la mercaderia avariada. No m’importa posar per escrit el que dic tantes vegades de paraula: que quan llegeixo —perquè n’hi ha, n’hi ha!— en una botiga de queviures, botiga, o casa, o comerç de sant... —d’un sant—, de seguida penso, amb poc temor d’equivocar-me, que allà tenen el quilo de nou-cents grams.