Servir. Sobrenaturalitzar el treball. Donar doctrina

Fills meus, no ha estat murmuració, no he recarregat les tintes; he explicat una part del que he vist, perquè m’ha semblat necessari, per evitar l’escàndol dels que no s’escandalitzen d’aquells que tenen el cristianisme o el catolicisme com un instrument oficial per a les seves empreses i les seves ambicions.

Però, deixem-los i pensem a poc a poc què hi ha a l’entranya de la nostra labor professional. Us diré que és una única intenció: servir. Perquè al món, ara, la importància de la missió social de totes les professions és clara: fins i tot la caritat s’ha fet social, fins i tot l’ensenyament s’ha fet social.

Per a tot el que sigui servir al proïsme, hi ha una tècnica que l’Estat procura agafar a les mans. Per això, cadascun dels fills de Déu en la seva Obra ha de sobrenaturalitzar l’exercici del seu treball, del seu ofici, servint de debò amb sentit sobrenatural el proïsme, la pàtria, Déu. Si se serveix directament l’Església —no els clergues—, serviu-la sense cobrar; que són molts els seglars que no treballen per l’Església si no els paguen. Aquesta és la consigna que us dono, la que hem rebut de Déu: no cobrar, servint l’Església; pagar, pagar, pagar fins i tot donant tota la nostra vida.