Tota la nostra labor té, per tant, realitat i funció de catequesi. Hem de donar doctrina en tots els àmbits i, per a això, ens hem d’adaptar a la mentalitat dels que ens escolten: do de llengües. Un do de llengües que ens obliga a parlar amb contingut: suposeu, germans —escriu sant Pau—, que jo us vingués a trobar i us parlés en llengües: de què us serviria, si la meva paraula no us portava cap mena de revelació, de coneixement, de profecia o d’ensenyament?³⁸ Després, hi ha obligació de formar-se: obligació de formar-nos bé doctrinalment, obligació de preparar-nos perquè entenguin; perquè, a més, després sàpiguen expressar-se els que ens escolten.

Sant Pau continua: igualment, si quan parleu en llengües no en doneu la interpretació, qui podrà entendre el que dieu? Serà com si parléssiu a l’aire! El do de llengües ens obliga a comprendre els altres. És també l’Apòstol el que adoctrina: En el món hi ha infinitat de maneres d’expressar-se i no hi ha res que no es pugui expressar; però si desconec el significat de les expressions, el qui parla amb mi parlarà amb un estranger i també l’altre serà un estranger que parla amb mi.³⁹

No n’hi ha prou amb donar doctrina d’una manera abstracta, desenganxada: abans us he dit que és necessari fer la més fervorosa apologia de la Fe, amb la doctrina i amb l’exemple de la nostra vida, viscuda amb coherència. Hem d’imitar Nostre Senyor, que feia i ensenyava, coepit facere et docere:⁴⁰ l’apostolat de donar doctrina està manc i incomplet, si no va acompanyat de l’exemple. Hi ha un refrany que, amb la saviesa del poble, deixa molt clar el que us estic dient. I el refrany és aquest: fra exemple és el millor predicador.