No he cregut mai en la santedat de les persones a les quals anomenen santes laiques. D’aquestes s’afirma que porten una vida íntegra, i que alhora es professen atees. Però l’Esperit Sant diu per sant Pau que d’ençà que el món va ser creat, el poder etern de Déu i la seva divinitat, que són invisibles, s’han fet visibles a la intel·ligència a través de les coses creades.⁴¹ Per això, en el millor dels casos, respectaran alguns preceptes de la llei natural —ni tan sols tots, perquè la llei natural els imposa admetre l’existència de Déu—, però la seva vida no dona llum, perquè s’han apartat de la llum de Crist, lux vera, quae illuminat omnem hominem;⁴² llum veritable, el qui ve al món i il·lumina tots els homes.

És, doncs, necessari imitar Jesucrist —us deia— per donar-lo a conèixer amb la nostra vida. Sabem que Crist es va fer home a fi d’introduir tots els homes en la vida divina, perquè —unint-nos amb Ell— visquéssim individualment i socialment la vida de Déu. Escolteu com ho diu sant Joan: non enim misit Deus Filium suum in mundum ut iudicet mundum, sed ut salvetur mundus per ipsum;⁴³ Déu no ha enviat el seu Fill al món perquè el món fos condemnat, sinó per salvar-lo per mitjà d’ell.