Cal rebutjar el prejudici que els fidels corrents no poden fer res més que limitar-se a ajudar el clergat en apostolats eclesiàstics. L’apostolat dels seglars no té per què ser sempre una simple participació de l’apostolat jeràrquic: a ells, especialment als fills de Déu a la seva Obra, perquè tenen una crida divina, com a membres del poble de Déu, els competeix el deure de fer apostolat. I això no és perquè rebin una missió canònica, sinó perquè són part de l’Església; aquesta missió —repeteixo— la duen a terme a través de la seva professió, del seu ofici, de la seva família, dels seus col·legues, dels seus amics.

Tanmateix, la majoria de la gent no aconsegueix veure l’eficàcia apostòlica de l’actuació dels seglars com a fidels corrents, quan es dediquen simplement al seu treball ordinari i donen, així, exemple amb la seva vida, servint-se de totes les circumstàncies per donar doctrina. Els que pensen així es queden curts en la seva visió, i encara afegeixo que es queden més curts en el nostre cas: perquè arribarem a tota aquesta eficàcia que ells tot just entreveuen, a través de la nostra entrega completa, per la nostra correspondència a la crida divina que hem rebut del Senyor: ecce ego quia vocasti me.⁴⁴