Apostolat de l’amistat

Qui no vegi l’eficàcia apostòlica i sobrenatural de l’amistat, s’ha oblidat de Jesucrist: ja no us dic servents, us he dit amics.⁴⁵ I de l’amistat amb els seus apòstols, amb els seus deixebles, amb la família de Betània: amb Marta, Maria i Llàtzer. I d’aquelles escenes que ens explica sant Joan, abans de la resurrecció de Llàtzer, aquell et lacrimatus est Iesus:⁴⁶ oblida les paraules plenes de confiança de les dues germanes quan volen comunicar a Jesucrist la malaltia de Llàtzer, i li envien aquest missatge: Senyor, aquell que estimes està malalt.⁴⁷

A l’Escriptura hi ha, filles i fills de la meva ànima, un gran nombre de textos en què es parla de l’amistat, però només us en diré un, que apareix a la primera epístola de sant Pere; al capítol V, versicle 13, quan, referint-se a Marc, li diu: us saluda també Marc, el meu fill.

Amb l’amistat lleial i desinteressada, l’apostolat de l’exemple es fa més eficaç; però l’exemple cal donar-lo sempre, no només als amics, sinó a qui no ens coneix, i fins i tot als que ens són hostils. Amb l’exemple, cadascun de vosaltres us feu un altre Crist, qui pertransiit benefaciendo et sanando omnes,⁴⁸ que va passar fent el bé i guarint tots els oprimits pel diable.