L’exemple no es dona només amb bones paraules, sinó amb les obres. Els que pretenen fer-ho d’una altra manera, mereixen sentir-hi i han de meditar aquest passatge de l’Escriptura: aleshores Jesús s’adreçà a la gent i als seus deixebles i digué: els mestres de la Llei i els fariseus s’han assegut a la càtedra de Moisès. Feu i observeu tot el que us diguin, però no actueu com ells, perquè diuen i no fan. Preparen càrregues pesades i insuportables i les posen a les espatlles dels altres, però ells no volen ni moure-les amb el dit.⁴⁹

Paraules i obres, fe i conducta, en unitat de vida, hem dit ja en una altra ocasió. Obrar d’una altra manera, fer les coses per vanitat, per deixar-se veure, amb espectacle, ha merescut aquestes paraules, que van sortir de la boca de Crist: omnia vero opera sua faciunt ut videantur ab hominibus,⁵⁰ en tot actuen per fer-se veure de la gent.

De què servirà?, pregunta Jaume a la seva epístola catòlica, germans meus, de què servirà que algú digui que té fe si no ho demostra amb les obres? Pot salvar-lo, potser, aquesta fe? I afegeix: com el cos, sense l’esperit, és mort, també la fe sense les obres és morta.⁵¹

És millor ser cristià sense dir-ho, que dir-ho sense ser-ho. Ensenyar és una cosa òptima, però amb la condició que es practiqui el que s’ensenya. Nosaltres tenim un sol Mestre, aquell que va parlar i totes les coses van ser fetes; les mateixes obres que Ell ha fet en silenci són dignes del Pare. Qui comprèn veritablement la paraula de Jesús, pot entendre el seu mateix silenci; i llavors serà perfecte, perquè obrarà de conformitat amb la seva paraula i es manifestarà mitjançant el seu silenci.⁵²