Recordeu aquella pregunta de sant Pere al Senyor, després que Jesús expliqués la paràbola del pare de família que vigila sobre casa seva. Sant Pere va preguntar: Senyor, dius aquesta paràbola per a nosaltres o bé per a tothom? El Senyor li respon: Qui és l’administrador fidel i assenyat a qui l’amo confiarà els seus servents perquè els doni al temps degut l’aliment que els pertoca?⁵⁶

Després, tots els que formem l’Obra estem obligats a administrar als que ens envolten l’aliment de la paraula de Déu, de la doctrina de Déu. I llavors també a nosaltres anirà directe el que el Mestre va dir, com una promesa de premi: feliç aquell servent que l’amo, quan arriba, troba que ho fa així!⁵⁷ Aquesta administració de la doctrina, amb l’exemple, amb la paraula, per escrit, a través de l’amistat, etc., aquest ensenyament l’hem de fer amb discreció, perquè no s’allunyin de Jesús els que tarden a comprendre-ho.

Tingueu present el que explica d’Ell sant Mateu: et sine parabolis non loquebatur eis,⁵⁸ s’acomodava a la mentalitat del medi ambient. He dit que ens hem d’acomodar al medi ambient, però no adaptar-nos a l’ambient, a l’ambient mundà: hi ha perill d’adaptar-se, per covardia, per comoditat o —és trist— per satisfer les males passions. I llavors ens unim al grup dels descoratjats. No! No és aquest el camí; que no sigui dit de nosaltres: ells són del món. Per això parlen d’acord amb el món,⁵⁹ sinó el que Jesús va dir al seu Pare: tal com tu m’has enviat al món, jo també els hi he enviat.⁶⁰