Sense accepció de persones. Respectar la llibertat dels altres

Us diré amb l’apòstol Jaume: no comprometeu la fe que teniu en nostre Senyor Jesucrist gloriós fent distinció de persones. Suposem que, mentre la comunitat està reunida, entra un home amb un vestit magnífic i amb anells d’or, i entra també un pobre amb un vestit miserable. Si us fixeu en el qui porta el vestit magnífic i li dieu: «Seu aquí, en el lloc d’honor», i al pobre li dieu: «Tu queda’t dret, o seu aquí, als meus peus», no esteu fent diferències entre vosaltres? No sou uns jutges que es guien per raonaments malvats? Escolteu, germans meus estimats: No és Déu qui ha escollit els pobres d’aquest món per fer-los rics en la fe i hereus del Regne que ell ha promès als qui l’estimen? Però vosaltres deshonoreu els pobres! No són els rics els qui us oprimeixen i us porten als tribunals?⁶⁴

Això no vol dir que no tinguem l’obligació d’atendre els poderosos: hem d’intentar treballar també amb les ànimes que influeixen més en les masses, en el poble, que vingui aquesta gent de dalt o de baix: no admetem, tampoc en això, accepció de persones.

L’apostolat de l’exemple respecta la llibertat de tothom, però fa que la glòria de Déu es manifesti i transformi els homes, el Senyor és com si digués l’Esperit, i on hi ha l’Esperit del Senyor hi ha la llibertat. I tots nosaltres, sense cap vel a la cara, reflectint com un mirall la glòria del Senyor, som transformats a la seva mateixa imatge, amb una glòria cada vegada més gran, per obra del Senyor, és a dir, de l’Esperit.⁶⁵