Presència en la vida pública. Ni laïcisme ni clericalisme. L’Obra no té activitat política

La presència lleial i desinteressada en el terreny de la vida pública ofereix possibilitats immenses per fer el bé, per servir: els catòlics no poden —no podeu vosaltres, fills meus— desertar d’aquest camp, i deixar les tasques polítiques en mans de qui no coneix o no practica la llei de Déu, o de qui es mostra enemic de la seva Santa Església.

La vida humana, tant privada com social, està ineludiblement en contacte amb la llei i amb l’esperit de Crist Senyor Nostre: els cristians, en conseqüència, descobreixen fàcilment una compenetració recíproca entre l’apostolat i l’ordenació de la vida per part de l’Estat, és a dir, l’acció política. Doneu al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu, va dir Jesús.⁶⁹

Per desgràcia, és corrent que no es vulgui seguir aquest precepte tan clar, i que s’involucrin els conceptes, per acabar en dos extrems que són igualment desordenats: el laïcisme, que ignora els drets legítims de l’Església; i el clericalisme, que domina els drets, també legítims, de l’Estat. Fills meus, cal combatre aquests dos abusos per mitjà de seglars, que se sentin i siguin fills de Déu, i ciutadans de les dues Ciutats.