Política, en el sentit noble de la paraula, no és sinó un servei per aconseguir el bé comú de la Ciutat terrenal. Però aquest bé té una extensió molt gran i, per tant, és en el terreny polític on es debaten i es dicten lleis de gran importància, com són les que concerneixen el matrimoni, la família, l’escola, el mínim necessari de propietat privada, la dignitat —els drets i els deures— de la persona humana. Totes aquestes qüestions, i moltes més, interessen en primer terme la religió, i no poden deixar indiferent, apàtic, a un apòstol.

L’Obra no té cap política: aquesta no és el seu fi. La nostra única finalitat és espiritual i apostòlica, i té un ressegellament diví: l’amor a la llibertat, que Jesucrist ens ha aconseguit morint a la Creu.⁷⁰ Per això, l’Obra de Déu no ha entrat ni entrarà mai en la lluita política dels partits: no és només lloable, sinó un deure estricte per a la nostra Família sobrenatural mantenir-se per sobre de les querelles contingents, que enverinen la vida política, per la senzilla raó que l’Obra —torno a afirmar— no té finalitats polítiques, sinó apostòliques.

Però vosaltres, fills meus —cadascú personalment—, no només cometríeu un error, com us acabo de dir, sinó que faríeu una traïció a la causa de Nostre Senyor, si deixéssiu el camp lliure, perquè dirigeixin els negocis de l’Estat, als indignes, als incapaços, o als enemics de Jesucrist i de la seva Església.