Som de Déu, al món. Llibertat d’acció, personalment responsable

Però tornem a l’Obra i a vosaltres, fills meus. Ja sabeu que, com a Nostre Senyor, a mi també m’agrada fer servir paràboles, acudint sobretot a les imatges de la pesca —barques i xarxes—, que tenen un sabor tan evangèlic. Nosaltres som com peixos agafats en una xarxa. El Senyor ens ha pescat amb la xarxa del seu amor, entre les onades d’aquest món nostre revolt; però no per treure’ns del món —del nostre ambient, del nostre treball ordinari—, sinó perquè, sent del món, siguem alhora totalment seus. Non rogo ut tollas eos de mundo, sed ut serves eos a malo;⁷² no et demano que els treguis del món, sinó que els preservis del Maligne.

A més, aquesta xarxa, que ens uneix a Crist i ens manté units entre nosaltres mateixos, és una xarxa amplíssima, que ens deixa lliures, amb responsabilitat personal. Perquè la xarxa és el nostre denominador comú —petitíssim— de cristians que volen servir Déu en la seva Obra; és la formació catòlica, que ens porta a acatar amb la màxima fidelitat el Magisteri de l’Església.

Perquè som lliures com peixos a l’aigua, i perquè estem agafats a la xarxa de Crist, no hem de confondre l’Església amb els errors personals de cap home, i no hem de tolerar que ningú confongui els nostres errors personals amb l’Església. No hi ha dret que s’involucri l’Església amb la política, amb l’actuació política més o menys encertada, i sempre opinable de cadascú: això és molt còmode i molt injust. Tampoc no hi ha dret que s’involucri l’Obra amb els errors o els encerts de cadascun de vosaltres.