Si hi ha errors, és en part perquè és gairebé impossible no cometre’ls, ja que es tracta d’una tasca molt complexa, en la qual ningú no pot tenir completament a l’abast les dades innombrables que intervenen en qualsevol problema seriós. Però, fins i tot quan es tracti d’errors que s’haurien pogut evitar —errors a causa de negligències, de la falta de prudència, etc.—, tampoc llavors l’Església o l’Obra no hauria de carregar per a res amb aquesta responsabilitat.

Perquè el cert és que, si hi ha equivocacions d’aquest gènere, sempre serà malgrat l’Església, malgrat l’Obra, que impulsen tots els seus fills a fer amb la perfecció humana més gran possible —perquè, sense aquesta perfecció humana, no poden aspirar a la perfecció sobrenatural— totes les seves tasques personals.

En resum: heu d’estar activament, lliurement i responsablement presents en la vida pública. Us estic parlant de l’obligació de treballar en aquest terreny, de la manera que correspongui millor a la mentalitat de cadascú, a les circumstàncies i les necessitats del país, etc. Si us parlo d’aquest tema, és perquè tinc el deure de donar-vos criteri, i ho faig com a sacerdot de Jesucrist i com a Pare vostre, sabent que a mi em toca estar per sobre de les faccions i dels interessos de grup.

No us he preguntat mai, ni us preguntaré mai —i el mateix faran, a tot el món, els Directors de l’Obra—, què pensa cadascun de vosaltres sobre aquestes qüestions, perquè defenso la vostra legítima llibertat. Sé —i no tinc res a dir en contra— que entre vosaltres, filles i fills meus, hi ha una gran varietat d’opinions. Les respecto totes; respectaré sempre qualsevol opció temporal de cadascun dels meus fills, sempre que estigui dins de la Llei de Crist.