No parlo mai de qüestions contingents de política, i us he explicat que ho faig així perquè la meva missió és exclusivament espiritual. Però hi ha una altra raó: i és que els Directors de l’Obra no poden imposar mai un criteri polític o professional —temporal, en una paraula— als seus germans.

A l’Església, és només la Jerarquia eclesiàstica ordinària la que té el dret i el deure de donar als catòlics orientacions polítiques, de fer-los veure la necessitat —en cas que efectivament consideri que hi hagi aquesta necessitat— d’adoptar una determinada posició en els problemes de la vida pública.

I quan la Jerarquia hi intervé d’aquesta manera, això no és de cap manera clericalisme. Tot catòlic ben format ha de saber que competeix a la missió pastoral dels bisbes donar criteri en coses públiques, quan el bé de l’Església ho requereixi; i els catòlics ben formats també saben que aquesta intervenció correspon únicament, per dret diví, als bisbes; perquè només ells, que estan en comunió amb el Romà Pontífex, tenen funció pública de govern en l’Església: ja que Spiritus Sanctus posuit episcopos regere Ecclesiam Dei,⁷³ l’Esperit Sant va posar els bisbes perquè regissin l’Església de Déu.