Unitat i llibertat dels catòlics

Vegeu, fills de la meva ànima, la gran necessitat que hi ha de formar els catòlics amb una finalitat determinada: la de conduir-los a la unitat en les coses essencials, deixant-los al mateix temps que facin ús de la seva llegítima llibertat, amb caritat i comprensió per a tothom, en les qüestions temporals. Llibertat: no més dogmes en coses opinables.

No va d’acord amb la dignitat i amb la psicologia mateixa dels homes el fet de fixar arbitràriament unes veritats absolutes, en què per força cadascú ha de contemplar les coses des del seu punt de vista, segons els seus interessos particulars i amb la seva experiència personal. Fora d’això, un sol partit —conseqüència necessària d’haver implantat una sola opció possible— no serveix per tirar endavant durant molt de temps la vida pública d’un país, perquè s’acaba gastant, acaba perdent la simpatia i la confiança de la gent, encara que la gestió hagi estat en conjunt positiva, i no hi hagi hagut immoralitats. Lleialment, penso que les coses són així, però em puc equivocar: no seria la primera vegada.