Perills de la política. Humilitat

Us he parlat tan llargament sobre aquest punt de la política, perquè a vosaltres, fills meus, us correspon afirmar el regnat de Jesucrist, en tots els camps de l’activitat humana, en totes les tasques temporals. A més, perquè els que lliurement treballeu en la cosa pública, heu de tenir molt en compte els perills de la política.

Ja he fet al·lusió a aquests riscos: us he parlat del perill que l’exercici del poder arribi a deformar la consciència, del perill de no respectar la justa llibertat dels altres i del perill de comprometre l’Església o l’Obra. Però hi ha perills encara més generals: el de l’ambició, el de les passions —nacionalisme, partidisme, etc.—, el de perdre la visió sobrenatural i oblidar l’acció divina al món i als cors.

Aquí venen com l’anell al dit les paraules de la Sagrada Escriptura: ell ha fet les coses boniques i apropiades al seu temps, i també ha donat a l’home el sentit del passat i del futur, però sense que l’home pugui arribar a comprendre, des del començament fins al final, l’obra que Déu ha fet;⁷⁴ és a dir, sense que l’home pugui comprendre l’admirable saviesa que brilla i brillarà en les obres del Creador, des del principi del món fins al final. Amb les discussions i rivalitats polítiques, l’home s’oblida fàcilment que el Senyor és qui fa, qui impulsa tot el que és bo, i qui ens ha fet lliures.