Treballar amb naturalitat. Humilitat personal. Heroisme en la humilitat col·lectiva

Per ser eficaços, per tant, heu de treballar amb naturalitat, sense espectacle, sense pretendre cridar l’atenció, passant inadvertits, com passa inadvertit un bon pare que educa cristianament els seus fills, un bon amic que dona un consell ple de sentit cristià a un altre amic seu, un industrial o un negociant que té cura que els seus obrers estiguin atesos en l’aspecte espiritual i en el material.

Heu de treballar —per tant—silenciosament, però sense misteris ni secretismes, que mai hem fet servir ni mai farem servir: perquè no es necessiten per servir Déu i, a més, repugnen les persones que tenen claredat en la consciència i en la conducta. Silenciosament: amb una humilitat personal tan profunda que us porti necessàriament a viure la humilitat col·lectiva, a no voler rebre cadascú l’estimació i l’estima que mereix l’Obra de Déu i la vida santa dels seus germans.

Aquesta humilitat col·lectiva —que és heroica, i que molts no entendran— fa que els que formen part de l’Obra passin ocults entre els seus iguals del món, sense rebre aplaudiments per la bona llavor que sembren, perquè els altres amb prou feines se n’adonaran, ni s’acabarà d’explicar del tot aquest bonus odor Christi,⁷⁹ que inevitablement s’ha de desprendre de la vida dels meus fills.