Nosaltres hem de tenir molt endins, en la nostra vida d’ànimes entregades al servei del Senyor, aquelles paraules seves: mireu de no fer el que Déu vol només perquè la gent us vegi, ja que així no tindríeu cap recompensa del vostre Pare del cel.⁸⁰

La virtut teologal de l’esperança ens dona una estima tan gran del premi que ens ha promès el nostre Pare Déu, que no estem disposats a córrer el risc de perdre’l per falta d’humilitat col·lectiva; no volem que a nosaltres se’ns apliquin, per haver buscat l’aplaudiment dels homes, aquelles altres paraules de Jesús: amen, dico vobis, quia receperunt mercedem suam;⁸¹ ja tenen la seva recompensa. Trist negoci!

Per això no volem que se’ns lloï, ni que se’ns pregoni: volem treballar calladament, amb humilitat, amb alegria interna —servite Domino in laetitia,⁸²— amb entusiasme apostòlic que no es desvirtua precisament perquè no es desborda en ostentació, en manifestacions aparatoses. Volem que en totes les professions, en totes les tasques humanes, hi hagi grups escollits d’homes i de dones que, sense banderes al vent ni etiquetes cridaneres, visquin santament i influeixin en els seus companys de feina i en la societat, per al bé de les ànimes: aquest és l’afany exclusiu de l’Obra.