Comprensió amb totes les ànimes. No fer discriminacions. Salvar totes les ànimes

Sempre us dic que hi ha els qui treballen com tres, i fan el soroll de tres mil; nosaltres volem treballar com tres mil, fent el rumor de tres. No estic dient res pejoratiu per a ningú; respecto les opinions contràries a aquesta senzillesa nostra, en la manera de fer l’apostolat. Però estic convençut que la unitat espiritual dels cristians no necessita sempre manifestacions externes de masses i accions col·lectives sorolloses. La unitat no s’aconsegueix amb congressos i cridòria, sinó amb la caritat i amb la veritat.

Enteneu, per tant, que la reserva discreta —mai secret— que us inculco, no és sinó l’antídot contra la faroneria; és la defensa d’una humilitat que Déu vol que sigui també col·lectiva —de tota l’Obra—, no només individual; és també, alhora, un instrument de més eficàcia en l’apostolat del bon exemple, que cadascú personalment desenvolupa en el seu ambient familiar, professional, social.

Perquè no podem oblidar, filles i fills de la meva ànima, que tota la nostra vida —per crida divina— és apostolat. D’aquí neix —ho esteu experimentant vosaltres, i ho experimentaran tots els germans vostres que vinguin després— el desig constant de tractar tots els homes, de superar en la caritat de Crist qualsevol barrera.

D’aquí neix en nosaltres la preocupació cristiana per fer que desaparegui qualsevol forma d’intolerància, de coacció i de violència en el tracte d’uns homes amb els altres. També en l’acció apostòlica —millor: principalment en l’acció apostòlica— volem que no hi hagi ni el més mínim indici de coacció. Déu vol que se’l serveixi en llibertat i, per tant, no seria recte un apostolat que no respectés la llibertat de les consciències.