Amb aquesta disposició entregada, no dubteu que el Senyor ens concedirà als cristians el que sant Pau demanava: que Déu, de qui provenen la constància i el consol, us concedeixi de viure unànimement i d’acord els uns amb els altres, a exemple de Jesucrist; així, amb un sol cor i a una sola veu, glorificareu el Déu i Pare de Jesucrist, Senyor nostre.⁹⁰

Aquesta entrega, aquesta comprensió, aquesta caritat, oblidant-nos dels nostres drets, ens fa cedir —concedir— en tot el que sigui nostre, en totes les nostres coses personals, fins on va arribar Jesucrist. El Senyor ens ha dit que aprenguem d’Ell: discite a me quia mitis sum et humilis corde;⁹¹ per viure aquesta mansuetud, aquesta humilitat, aquesta santa transigència amb tot l’aspecte personal, n’hi ha prou amb contemplar Jesús, que semetipsum exinanivit formam servi accipiens, in similitudinem hominum factus et habitu inventus ut homo:⁹² que es va fer no res: prengué la condició d’esclau i es feu semblant als homes. Tingut per un home qualsevol.

L’atuïment de Nostre Senyor no va tenir límits. Fins a la mort més ignominiosa va arribar la seva santa transigència: humiliavit semetipsum factus obediens usque ad mortem, mortem autem crucis;⁹³ s’abaixà i es feu obedient fins a la mort, i una mort de creu. I ho va fer per amor als homes, a qui anomena amics seus, encara que no ho vulguin ser. Vos autem dixi amicos,⁹⁴ diu als deixebles que el deixaran sol en el moment de la prova. Amice, ad quid venisti?,⁹⁵ company, a què has vingut, diu al mateix Judes, que ve a entregar-lo.

I per amor a tots —als seus amics que volen ser fidels, tot i que estan plens de misèries; i als que no volen ser amics seus—, Jesucrist es deixa maltractar, insultar, crucificar. Maiorem hac dilectionem nemo habet, ut animam suam ponat quis pro amicis suis;⁹⁶ ningú no té un amor més gran que el qui dona la vida pels seus amics.