Tracte amable. Amistat amb tots

El sant és incòmode, us deia. Però això no vol dir que hagi de ser insuportable. El seu zel no ha de ser mai un zel amarg; la seva correcció no ha de ser mai feridora; el seu exemple no ha de ser mai una bufetada moral, donada a la cara dels seus amics. La caritat de Crist —aquesta santa transigència amb les persones, de la qual us parlava— ho ha de suavitzar tot, de manera que no s’apliqui mai a cap fill meu això que es pot dir —de vegades, desgraciadament, amb raó— de certes bones persones: que per aguantar un sant, es necessiten dos sants.

La nostra actitud ha de ser totalment contrària: no volem que ningú s’aparti de nosaltres, perquè no l’hàgim sabut comprendre o tractar amb afecte. No hem de ser mai persones que van buscant baralla. Seguim el consell de sant Pau: si és possible, i fins on depengui de vosaltres, estigueu en pau amb tothom.¹⁰⁰

Ens esforcem per viure en pau, encara que els altres no ho vulguin: beneïu els qui us persegueixen. Beneïu, no maleïu... No torneu a ningú mal per mal; mireu de fer el bé a tothom.¹⁰¹ No tractem mai ningú com a enemic, perquè no podem ser enemics de ningú.