Més encara, anem positivament a fer-nos amics, a guanyar-nos amics per fer-los amics de Jesucrist. El Senyor es vol servir de nosaltres —del nostre tracte amb els homes, d’aquesta capacitat nostra, que ens ha donat Ell, d’estimar i de fer-nos estimar—, per continuar fent-se Ell amics a la terra; com es va servir de Joan el Baptista per trobar l’altre Joan, el que seria l’amic predilecte, el que veiem reclinat al pit de Jesús aquella nit entranyable de l’Última Cena: erat ergo recumbens unus ex discipulis eius in sinu Iesu, quem diligebat Iesus.¹⁰²

Ens farem amics entre tots els nostres companys de feina, entre tots els que viuen en el nostre ambient, encara que estiguin lluny de Déu; fins i tot us puc dir que a aquests ens hi hem d’apropar més, perquè ens necessiten més. Ens necessiten, primer, els cristians fluixos, els que no viuen d’acord amb la fe que professen; ens aproparem a ells amb tota la nostra caritat i amb tota la nostra comprensió, els oferirem una amistat sincera, autèntica, humana i sobrenatural.

Que no us retregui el perill del contagi; amb la nostra vida contemplativa, amb la fidelitat al nostre esperit, a les nostres Normes i als nostres costums, estem immunitzats dels seus errors i dels seus exemples, si no són cristians. Com que els estimem amb el cor de Crist, Jesús està entre nosaltres i ells, i acabarem ofegant el mal en abundància de bé.