Necessiteu, tanmateix, molta paciència; heu de fer el propòsit ferm de no desanimar-vos, perquè la labor no és fàcil. És més miracle, en efecte, la conversió d’un mal cristià —catòlic o no— que la d’un pagà: ja que els primers tendeixen a comprendre malament, de manera deformada, tot el que els diguem de Jesús i de la seva doctrina, perquè davant dels seus ulls no hi veuen Jesucrist, sinó una caricatura de Jesucrist.

Davant d’aquesta dificultat, hem de posar la nostra constància en l’oració: pregueu també contínuament pels altres homes, ja que en ells hi cap esperança de conversió, a fi que assoleixin Déu. Feu que, almenys per les vostres obres, rebin instrucció de vosaltres... Oposeu a les seves blasfèmies, les vostres oracions; als seus esgarriaments, la vostra fermesa en la fe; a la seva ferocitat, la vostra dolçor... Mostrem-nos germans seus, per la nostra amabilitat: només ens hem d’esforçar a imitar el Senyor.¹⁰³

Vegeu, filles i fills de la meva ànima, quin és el motiu últim del nostre esperit obert, del nostre voler comprendre tothom: és l’afany apostòlic. Si fugíssim dels que no coneixen o no practiquen la fe de Crist, no els donaríem la possibilitat de contemplar el nostre exemple, no els podríem oferir la imatge veritable de Jesucrist reflectida en les nostres vides, fins i tot entremig de tanta misèria personal nostra.