Hem d’anar amb tothom, si cal, fins a les mateixes portes de l’infern: més enllà, no, perquè allà no es pot estimar Jesucrist. Els atraurem amb la nostra amistat lleial, rebrem a les nostres cases fins i tot els més llunyans. Per això, serà part del nostre estimadíssim apostolat ad fidem — que al seu temps rebrà, no ho dubto, sanció oficial— permetre que els nostres amics acatòlics assisteixi als actes del culte als nostres oratoris; sense donar-los massa facilitats, fent que ho desitgin, de manera que se subratlli la llibertat personal, que és la característica principal dels nostres apostolats.

Per facilitar aquesta labor, és més conforme amb el nostre esperit que no posem, als nostres Centres o a les nostres cases, noms que puguin tenir un sentit agressiu o militar, de victòria o de glòria: Deo omnis gloria!, per a Déu tota la glòria! Tot i que respecto sense inconvenient que d’altres pensin i obrin d’una altra manera, tingueu present sempre que els fills de Déu, a la seva Obra, no necessitem violències; ens sentim protegits per la Providència divina, i podem dir després d’haver-ho experimentat tantes vegades: in umbra manus suae protexit me,¹⁰⁴ m’amaga a l’ombra de la seva mà.