Labor apostòlica juntament amb altres ciutadans

Fins ara, filles i fills meus estimadíssims, us he fet considerar algunes facetes de l’apostolat individual que cadascun de vosaltres ha d’exercir en el seu ambient, en el desenvolupament del seu treball ordinari, de la seva professió o ofici. Hi ha, tanmateix, altres tipus d’apostolat que, amb el temps, exerciran els meus fills a tot el món, associant-se com a ciutadans corrents amb altres ciutadans, sempre dins de les lleis del país on treballin.

S’associaran amb altres ciutadans —no tenen per què ser sempre catòlics— per desenvolupar junts una labor professional amb una finalitat eminentment apostòlica, és a dir, que serveixi directament per donar doctrina —aquest és sempre el nostre apostolat—, encara que no tingui un caràcter exclusivament espiritual.

D’ordinari es tractarà, per exemple, de labors culturals, de beneficència, de premsa, de cinema, etc. No han de ser tasques oficialment catòliques, tot i que hi podrà haver alguna excepció, si es considera oportú. Però en general han de tenir la mateixa característica que l’apostolat personal dels meus fills, del qual us acabo de parlar: perquè es tractarà de treball professional, secular i laical, dut a terme per ciutadans entre els seus iguals. El problema no rau en el fet d’anomenar-se catòlics, sinó en ser-ho, tant en l’actuació individual, com en les labors de conjunt.