També hi haurà d’haver, finalment, un altre tipus d’apostolats dels quals l’Obra oficialment es farà responsable; seran sempre activitats professionals de caràcter plenament i exclusivament apostòlic, dutes a terme pels meus fills. I com que les duran a terme corporativament els que pertanyen a l’Opus Dei, les anomenarem obres corporatives.

Podran ser de tipus molt diversos, segons les circumstàncies i les necessitats de les ànimes de cada lloc i de cada època: centres de formació per a totes les categories socials; cases per a recessos espirituals i cursos d’instrucció religiosa; residències per a estudiants universitaris; centres professionals i assistencials per a obrers, camperols, etc.

Les filles i els fills meus que es faran càrrec d’aquestes labors apostòliques s’hi hauran de dedicar professionalment, perquè per a tots els que formen part de l’Obra, sense excepció, el treball professional és l’únic mitjà de santificació pròpia i aliena. La seva labor en les obres corporatives serà el seu treball ordinari de tipus professional, encara que tingui una finalitat directa i totalment apostòlica; i, en tot cas, es tractarà d’una labor igual a la que exerceixen molts altres ciutadans: mestres, metges, administradors, directors de residències d’estudiants, etc.

Si alguna vegada els fills meus han de deixar la seva ocupació professional habitual per dedicar-se a tasques de direcció, de formació o d’assistència en alguna labor corporativa, tampoc llavors no hauran deixat de viure la vida ordinària de la gent del carrer, i la seva nova labor serà sempre treball professional; ja que és corrent, a tot arreu, que moltes persones canviïn amb més o menys freqüència d’activitats, per motius familiars, econòmics, socials, etc. I hi ha professions —la política, per exemple— a les quals solen dedicar ordinàriament els qui ja s’havien ocupat i es continuen ocupant d’altres tasques.