Però no podem aspirar a ser corredemptors amb Crist si no estem disposats a reparar pels pecats, com va fer Ell. Mireu com sant Pau aplica a Jesucrist les paraules del Salm XXXIX: Tu m’has dit a cau d’orella que no vols oblacions ni sacrificis, que no demanes holocaust ni expiació. Per això et dic: “A tu em presento, en el llibre hi ha escrit el que has fet per mi. Déu meu, vull fer la teva voluntat”.¹¹⁰

Volem oferir la nostra vida, la nostra dedicació sense reserves i sense regatejos, com a expiació pels nostres pecats; pels pecats de tots els homes, germans nostres; pels pecats comesos en tots els temps, i pels que es cometran fins al final dels segles: abans que res, pels catòlics, pels elegits de Déu que no saben correspondre, que fan traïció a l’amor de predilecció que el Senyor els ha tingut.

Estimar com ningú: guanyar per a Crist totes les ànimes; reparar abundantment per les ofenses fetes al Cor Sacratíssim de Jesús: vet aquí les nostres ambicions. Amb una bogeria tan divina, amb aquest zel que ens menja les entranyes, zelus domus tuae comedit me,¹¹¹ quina ambició humana se’ns podrà enganxar en el camí de la nostra vida? Cap de nosaltres, si manté aquest esperit de l’Obra, pot tenir afany de lluir-se, d’ascendir en l’escala social, d’aconseguir llocs, honors, reconeixements, si no és a pesar seu i per servir Déu.

Perquè si ens moguéssim per aquesta ambició humana, per satisfer el nostre amor propi —no faltaran els que diguin falsament que ho hem fet—, llavors hauríem de renunciar a l’aspiració de servir Déu: nemo potest duobus dominis servire,¹¹² ningú no pot servir dos senyors: Déu i la vanitat.

Recordo que, tot just acabat d’ordenar, em van donar aquest bon consell: si voleu fer carrera, eviteu acuradament tot el que sigui treballar seriosament i, sobretot, eviteu escriure coses clares. Llavors potser no ho vaig entendre gaire bé; ara veig que, des d’un punt de vista humà, tenien raó. Però dono gràcies a Déu, Senyor meu, perquè em va fer comprendre —ja llavors— que no els havia de fer cas: no em va interessar mai fer carrera, malgrat les meves faltes i les meves misèries personals.