Inici de l’Obra: només per obediència a una clara voluntat divina

És tant el meu horror a tot el que suposi ambició humana, tot i que irreprotxable, que si Déu en la seva misericòrdia s’ha volgut servir de mi, que soc un pecador, per a la fundació de l’Obra, ha estat malgrat jo. Sabeu quina aversió he tingut sempre a aquest afany d’alguns —quan no està basat en raons molt sobrenaturals, que l’Església jutja— per fer noves fundacions. Em semblava —i em continua semblant— que sobraven fundacions i fundadors: veia el perill d’una espècie de psicosi de fundació, que portava a crear coses innecessàries per motius que considerava ridículs. Pensava, potser amb falta de caritat, que en alguna ocasió el motiu no tenia importància: el més essencial era crear una cosa nova i anomenar-se fundador.

Així es multiplicaven les obres, amb noms i finalitats que aparentment naixien —atomitzant les tasques apostòliques i mudant-ne freqüentment les finalitats— d’aquest voler ser cap d’arengada: i em divertia no poc —ho he de confessar, i demano perdó a Déu, si amb això el vaig ofendre— dient-me interiorment, en considerar les finalitats concretes, diminutes, que donaven origen a vestimentes xocants i a famílies religioses iguals a moltes altres que ja existien, ja que es diferenciaven només en el color de l’hàbit, o en el cordó o en la corretja cenyida a la cintura: Fundació del Pare Fulano, de filles de Santa Emerenciana de Tal, per a les netes de vídua guenya, que tinguin el cabell ros. No us estranyi si us explico que conec institucions creades per corregir joves pervertides —és un exemple entre molts d’altres— que al cap de pocs anys deixen la labor fundacional, no perquè no hi hagi més dones desviades que abans, sinó per un motiu de comoditat, per dedicar-se a tenir escoles de pagament o labors per l’estil.

Després, moltes vegades —tot i que no soc amic de comèdies— he tingut la temptació, el desig, de posar-me de genolls per demanar-vos perdó, fills meus, perquè amb aquesta repugnància a les fundacions, tot i que tinc força motius de certesa per fundar l’Obra, m’hi vaig resistir com vaig poder: que em serveixi d’excusa, davant de Déu Nostre Senyor, el fet real que des del 2 d’octubre del 1928, enmig d’aquesta lluita interna meva, he treballat per complir la Santa Voluntat de Déu, començant la labor apostòlica de l’Obra. Han passat tres anys, i ara veig que potser el Senyor va voler llavors que patís i que encara continuï experimentant aquesta completa repugnància, perquè tingui sempre una prova externa més que tot és seu i res meu.