L’apostolat és servei

Aquest és el meu esperit, i aquest ha de ser el vostre esperit, filles i fills meus. A l’Obra no hi veniu a buscar res: veniu a entregar-vos, a renunciar, per amor de Déu, a qualsevol ambició personal. Tothom ha de deixar alguna cosa, si es vol ser eficaç a Casa i treballar com Déu ens demana, com un ase fidel, ut iumentum! L’única ambició de l’ase fidel és servir, ser útil; l’únic premi que espera és el que li ha promès Déu: quia tu reddes unicuique iuxta opera sua,¹¹³ perquè el Senyor premia cadascú segons les seves obres.

Fills de la meva ànima: us trobeu aquí, a l’Obra, perquè el Senyor ha posat al vostre cor el desig net i generós de servir; un zel veritable, que fa que estigueu disposats a tot sacrifici, treballant silenciosament per l’Església sense buscar cap recompensa humana. Ompliu-vos d’aquestes nobles ambicions; reforceu en el vostre cor aquesta disposició santa, perquè el treball és immens.

Hem de demanar a Déu, Senyor Nostre, que augmenti la nostra ànsia de servir, perquè messis quidem multa, operarii autem pauci;¹¹⁴ perquè la collita és abundant, però els segadors són pocs: el mar de la labor apostòlica no té vores, i al món hi ha tan poques ànimes que vulguin servir! Considereu què passaria si els que volem servir no ens entreguéssim del tot.

Fills meus, la nostra vida és curta, tenim poc temps per viure a la terra, que és quan podem fer a Déu aquest servei. Diu el poeta: en brillar un llampec naixem, i encara en dura el fulgor quan morim, així de curt és viure!¹¹⁵ Ho escriu millor el Salmista: homo, sicut foenum dies eius, tamquam flos agri, sic efflorebit;¹¹⁶ la vida de l’home dura com l’herba, la seva florida és com la dels camps, desapareix quan hi passa la ventada i ni es coneix el lloc on era. Per això sant Pau ens diu: tempus breve est,¹¹⁷ el temps s’acaba!