L’espectacle dels prodigis que Déu obra per les nostres mans ha de ser una ocasió per humiliar-nos, per lloar Déu i reconèixer que tot ve d’Ell, i que nosaltres no hem fet més que destorbar o, com a molt, ser pobres instruments a les mans del Senyor.

Hem de pensar que hi ha moltes altres ànimes que han treballat millor que cadascun de nosaltres, que s’han sacrificat més i han resat amb més perseverança; però que el Senyor s’ha volgut servir més de vosaltres i de mi que d’aquestes altres persones, perquè es vegi que és Ell el que actua, perquè es noti que els instruments no compten o compten molt poc.

Perquè Déu, per confondre els savis, ha escollit els qui el món té per ignorants; per confondre els forts, ha escollit els qui són febles als ulls del món. Déu ha escollit gent que no compta, els qui el món menysprea; ha escollit els qui no són res per anul·lar els qui són alguna cosa. Així ningú no es pot gloriar davant de Déu.¹²⁴