Després, filles i fills meus, quan us sembli que heu treballat molt en el servei del Senyor, repetiu les paraules que Ell mateix ens ha ensenyat: servi inutiles sumus; quod debuimus facere, fecimus;¹²⁵ som uns servents que no mereixen recompensa: hem fet només el que havíem de fer.

El resum que faig sempre al final del dia, en fer el meu examen, és pauper servus et humilis! I això quan no he de dir: Josepmaria, Senyor, no està content de Josepmaria. Però, com que la humilitat és la veritat, són moltes les vegades que —igual que us passa a vosaltres— penso: Senyor, si no he pensat per a res en mi, si he pensat només en Tu i, per Tu, m’he ocupat només de treballar pels altres! Llavors la nostra ànima de contemplatius exclama amb l’Apòstol: vivo autem iam non ego: vivit vero in me Christus;¹²⁶ ja no soc jo qui visc; és Crist qui viu en mi.

Sense humilitat no podem mai servir eficaçment, perquè no sentirem la necessitat d’abandonar-nos confiadament a l’acció de la gràcia, no tindrem l’impuls continu d’acudir a Déu com a la nostra única força. I no assolirem del Senyor els favors que ens té reservats, per a la nostra santificació i la dels nostres companys: quoniam excelsus Dominus, et humilia respicit;¹²⁷ el Senyor és excels, però es mira els humils.

Fills de la meva ànima: sé que lluitareu per ser humils; sé que sereu així meravellosament eficaços, perquè sereu instruments dòcils a les mans de Déu. I portareu a tot el món la sal i la llum de Crist, principalment amb l’exemple de la vostra vida: emprenguem, doncs, vida nova; fem de la terra cel i mostrem així als gentils de quins grans béns estan privats. Perquè, quan vegin la nostra conducta exemplar, contemplaran l’espectacle mateix del regne del cel.¹²⁸