Amb totes les ànimes, en tots els ambients. Sembrar pau i amor

El Senyor ha volgut per a nosaltres aquest esperit, que és el seu. No veieu el seu afany continu per estar amb la multitud? No us enamora contemplar com no rebutja ningú? Per a tothom té una paraula, per a tothom obre els seus llavis dolcíssims; i els ensenya, els adoctrina, els porta noves d’alegria i d’esperança, amb aquest fet meravellós, únic, d’un Déu que conviu amb els homes.

De vegades els parla des de la barca, mentre estan asseguts a la vora; d’altres, a la muntanya, perquè tota la multitud el senti bé; altres vegades, entre el soroll d’un banquet, en la quietud de la llar, caminant entre els sembrats, asseguts sota les oliveres. Es dirigeix a cadascú, segons el que cadascú pot entendre: i posa exemples de xarxes i de peixos, per a la gent marinera; de llavors i de vinyes, per als que treballen la terra; amb la mestressa de casa, conversaran sobre el dracma perdut; amb la samaritana, parlaran de l’aigua que la dona va a buscar al pou de Jacob. Jesús acull tothom, accepta les invitacions que li fan i —quan no el conviden—, de vegades, és Ell qui es convida: Zachaee, festinans descende, quia hodie in domo tua oportet me manere;⁴ Zaqueu, baixa de pressa, que avui m’haig d’hostatjar a casa teva.

Crist vol que tots els homes se salvin,⁵ que no es perdi ningú; i s’afanya a donar la seva vida per tothom, en un malbaratament d’amor, que és holocaust perfecte. Jesús no vol convèncer per la força i, estant al costat dels homes, entre els homes, els mou suaument a seguir-lo, a la cerca de la pau veritable i de l’autèntica alegria.