Nosaltres, filles i fills meus, hem de fer el mateix, perquè ens empeny aquesta mateixa caritat de Crist: caritas Christi urget nos.⁶ Amb la llum sempre nova de la caritat, amb un amor generós a Déu i al proïsme, renovarem, d’acord amb l’exemple que ens va donar el Mestre, les nostres ànsies de comprendre, de disculpar, de no sentir-nos enemics de ningú.

La nostra actitud —davant de les ànimes— es resumeix així, en aquesta expressió de l’Apòstol, que és gairebé un crit: caritas mea cum omnibus vobis in Christo Iesu!:⁷ us estimo a tots en Jesucrist. Amb la caritat, sereu sembradors de pau i d’alegria al món, estimant i defensant la llibertat personal de les ànimes, la llibertat que Crist respecta i ens va guanyar.⁸

L’Obra de Déu ha nascut per estendre per tot el món el missatge d’amor i de pau que el Senyor ens ha llegat; per convidar tots els homes a respectar els drets de la persona. Així vull que els meus fills es formin, i així sou.

A la vostra unitat de vida ha de correspondre una magnanimitat espontània, renovada cada dia, que ha de ser patent i s’ha de manifestar en totes les coses, de manera que —com a fidels soldats de Crist Jesús al món— sapigueu oferir-vos en holocaust, dient de debò: amb sinceritat de cor, he ofert generosament tot això.⁹