Comprensió, unitat

Aquesta ha de ser la vostra preparació per a l’apostolat continu que Jesús ens demana, de la mateixa manera que és continu el batec del cor. Fills meus, el Senyor ens ha cridat a la seva Obra en moments en què es parla molt de pau, i no hi ha pau: ni en les ànimes, ni en les institucions, ni en la vida social, ni entre els pobles. Es parla contínuament d’igualtat i de democràcia, i hi ha castes: tancades, impenetrables.

Ens ha cridat en un temps en què es clama per la comprensió, i la comprensió no es viu, de vegades ni entre les persones que obren de bona fe i volen practicar la caritat, perquè la caritat, més que en donar, es basa a comprendre.

Són moments en què els fanàtics i els intransigents —incapaços d’admetre raons alienes— es curen en salut i titllen de violents i agressius els que són les seves víctimes. Ens ha cridat, en fi, quan se sent molt a parlar d’unitat, i potser és difícil concebre que hi pugui haver més desunió, no ja entre els homes en general, sinó entre els mateixos catòlics.