En aquesta atmosfera i en aquest ambient hem de donar l’exemple, humil i audaç alhora, perseverant i segellat amb el treball, d’una vida cristiana, íntegra, laboriosa, plena de comprensió i d’amor a totes les ànimes.

Exiit qui seminat seminare semen suum,¹⁰ un sembrador va sortir a sembrar la seva llavor, i aquest és el nostre àmbit: sembrar, donar bona doctrina, participar de totes les tasques i preocupacions honrades de la terra i, a través d’aquestes, donar el bon exemple dels seguidors de Crist.

Ell, filles i fills meus, coepit facere et docere,¹¹ primer va fer i després va ensenyar, i així vull que sigueu: sants de debò, enmig del carrer, a la universitat, al taller, a la llar, amb una crida del Senyor particularíssima, que no és de mitges tintes, sinó de total lliurament.

Aquest lliurament, que alhora ha de ser humil i callat, us facilitarà el coneixement de la grandesa, de la ciència, de la perfecció de Déu, i us farà també saber la petitesa, la ignorància, la misèria que tenim els homes. Aprendreu així a comprendre les flaqueses alienes, veient les vostres; a disculpar estimant, a voler tractar amb tothom, perquè no hi pot haver cap criatura que ens sigui estranya.

Fills meus, el zel per les ànimes ens ha de portar a no sentir-nos enemics de ningú, a tenir un cor gran, universal, catòlic; a volar com les àguiles, amb ales de l’amor de Déu, sense tancar-nos al galliner de les picabaralles o dels bàndols mesquins, que tantes vegades esterilitzen l’acció dels que volen treballar per Crist.

En una paraula, hem de tenir prou zel per adonar-nos que in Christo enim Iesu neque circumcisio aliquid valet neque praeputium, sed nova creatura,¹² que —davant de la possibilitat de fer el bé— el que veritablement compten són les ànimes.