Santa intransigència i virtuts cardinals

Abans que res, prudència, per saber actuar d’acord amb l’autèntica caritat i evitar que un zel mal entès posi en perill la santedat de la vostra intransigència. Heu de ser com una maça d’acer, poderosa i ferma, però embolicada amb una funda embuatada, per no ferir.

La caritat bona, l’afecte que la prudència us farà practicar, us portarà a dir les coses amb discerniment, quan convingui i de la manera precisa; us farà sensibles a les necessitats i les circumstàncies del proïsme, sense caure en desistiments inoportuns, però alhora confirmarà la vostra fe, animarà la vostra esperança, us portarà a donar gràcies a Déu per haver-vos conservat en la plenitud de la seva veritat.

Justícia, per tractar cadascú com es mereix, sense generalitzacions ni simplificacions superficials, que tan mal fan i que tants obstacles posen al bon enteniment entre els homes. No oblideu mai, fills, que no es pot ser just si no es coneixen bé els fets, si no se senten tant les campanes d’una banda com les de l’altra, si no se sap —en cada cas— qui és el campaner.

Fortes in fide,¹⁶ per defensar virilment la fe, per resistir i ensenyar a resistir la fàcil temptació de novetats, de voler divulgar o donar com a dogma el que només són teories d’especialistes. És bo buscar el progrés del coneixement i de l’exposició de la fe i de la moral, i acceptar sempre el magisteri eclesiàstic; però no es pot ser tan irresponsable que es doni curs a qualsevol idea o es difongui el que és només una hipòtesi de treball, potser molt provisional i gens fundada.

Hi ha persones, filles i fills meus, que, després d’haver posat en circulació opinions peregrines i confuses, recorren a l’expedient ingenu del nen golafre, i amb aquest argument pretenen treure’s de sobre la responsabilitat: quan el petit llaminer s’ha menjat el pot sencer de melmelada, es defensa dient que no sabia que tant de dolç podia fer mal. Al poble cristià cal donar-li, abans de res, la doctrina segura, neta, sense discussions.

No es tracta —tanmateix— de crear una religió per a ignorants, sinó de ser realistes i adonar-se que moltes vegades els coneixements de la gent estan al nivell d’aquell a qui van preguntar: què en saps de sant Isidor de Sevilla?I va contestar:sant Isidor? Ah, sí!: aquest va ser el fundador de la Giralda.

La virtut de la temprança us portarà a no ser mai exagerats, a no deixar-vos arrossegar per la ira, a no caure en el fanatisme. Un fill de Déu en la seva Obra no pot seguir l’exemple dels que aconsellen colpejar l’adversari al cap, perquè no coixegi.