Distinció entre l’error i el que erra. Caritat amb els equivocats

Les idees dolentes no acostumen a ser totalment dolentes; tenen ordinàriament una part de bé, perquè si no, no les seguiria ningú. Gairebé sempre tenen una espurna de veritat, que és el seu esquer; però aquesta part de veritat no és seva: està presa de Crist, de l’Església; i, per tant, són aquestes idees bones —que estan barrejades amb l’error— les que han de venir darrere dels cristians, que tenen la veritat plena; no hem de ser nosaltres els que hi anem darrere.

Però aquest criteri és vàlid només des d’un punt de vista doctrinal; en el tracte personal, a la pràctica, sou vosaltres els qui heu d’anar darrere els equivocats, no per deixar-vos arrossegar per les seves ideologies, sinó per guanyar-los a Crist, per atreure’ls suaument i eficaçment cap a la llum i la pau.

Sovint em sentiu repetir que l’Obra de Déu no és anti-res. Certament, no podem dir que l’error és quelcom bo, però els equivocats mereixen el nostre afecte, la nostra ajuda, el nostre tracte lleial i sincer: i no agradaríem Déu si els el neguéssim, simplement perquè no pensen com nosaltres.